Search

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor JoanSolé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrides van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyolsi catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la PrimeraGuerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar lesprojeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovaruna qüestió escassament treballada: la important cobertura i organitzacióde la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà,qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcadaper la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles., This article analyzes the epistolary relationship between JoanSolé i Pla and Josep Subirà Puig, two family members who, from Barcelonaand Madrid, made a commitment to the material help and promotionof Spanish and Catalan volunteers in the ranks of the French Foreign Legionduring the First World War. Through their correspondence we seekto analyze the disputed national projections of the discourses on volunteers,and verify the scarcely-studied issue of the important coverage andorganization of propaganda on volunteers impelled by Josep Subirà, who,despite everything, maintained a close relationship with Solé i Pla markedby family cordiality and enthusiasm for their mutual alliadophile activities., El presente artículo analiza la relación epistolar entre el doctor JoanSolé i Pla y Josep Subirà Puig, dos familiares que desde Barcelona y Madridse comprometieron con la ayuda material y la promoción de los voluntarios españolesy catalanes a las filas de la Legión Extranjera francesa durante la PrimeraGuerra Mundial. A través de su correspondencia buscamos analizar lasproyecciones nacionales en disputa de los discursos sobre los voluntarios y comprobaruna cuestión escasamente trabajada: la importante cobertura y organizaciónde la propaganda sobre los voluntarios impelida por Josep *Subirà,quien, a pesar de todo, mantuvo con Solé y Plan una relación estrecha marcadapor la cordialidad familiar y el entusiasmo por las mutuas actividades aliadófilas.

Una conseqüència de la francofília latent en la societat catalana al tombant del segle xx va ser la participació denombrosos catalans en la Gran Guerra (1914-1918). Els sabadellencs, com els catalans establerts en altres ciutatsde la Catalunya industrial, van aportar a França un nombre petit de militars voluntaris, en comparació ambaltres comarques més pageses. Però hi ha haver un contingent important de treballadors especialitzats que vanparticipar en l’esforç de guerra, especialment a les fàbriques i tallers que fabricaven munició i material bèl·lic.Aquesta mà d’obra, que encara no podem quantificar, ha quedat amagada per l’aura llegendària dels anomenats“voluntaris catalans” enrolats en unitats com ara la legió estrangera, i que van ser una eina propagandística delcatalanisme del moment. D’entre els “voluntaris catalans” nascuts a Sabadell, es documenta amb certesa laidentitat dels soldats morts. També s’analitza el cas dels “espies sabadellencs”, afusellats a Bordeus el 1917, iles seves connexions a la península. Finalment, els arxius locals permeten de copsar un fenomen molt importanten un conflicte global com ara el de la Gran Guerra: els fluxos de desertors i d’insubmisos francesos.